dijous, 30 de maig del 2013

Òptica baldufa

Fa uns mesos des de l'escola de la baldufa ens van demanar que recollíssim fotos d'objectes i espais del carrer. A classe estaven treballant el carrer i volíem que des de casa contribuíssim a fer-ho. Ens deien que podien ser imatges retallades de revistes o diaris, o fotografies que tinguéssim per casa. 

Jo vaig tenir una idea... i si li donava una càmera a la baldufa i tot passejant pels carrers de la nostra ciutat ella feia les fotografies?

El resultat de l'experiència va ser immillorable! Ella va gaudir moltíssim, ens ho vam passar genial, i va ser fantàstic veure com veu ella els carrers del municipi on viu! La gent la mirava, a ella i la càmera que duia penjada al coll i que subjectava de forma professional. Ella anava tota il·lusionada, observant, captant tot allò que li semblava destacable.

Us recomano 100% l'experiència! A continuació comprovareu de forma visual per què...





 Nota: També va fotografiar l'interior de la paperera, 
però com estava buida tot es veu negre.










Ah! La baldufa té quatre anys :)

dilluns, 6 de maig del 2013

La vacant imprevista


Ahir vaig acabar de llegir-me la darrera obra de J.K.Rowling, La vacant imprevista. Me’l van regalar per Nadal, acabadet de sortir del forn, però tenia altres lectures sobre la tauleta de nit, i vaig endarrerir la meva entrada al nou món de la responsable que milions de nens hagin llegit centenars de pàgines.
No vaig voler llegir cap referència, no volia que em condicionessin la lectura. Vaig descobrir J.K.Rowling en un moment dur de la meva vida, quan la malaltia era molt present, i endinsar-me al seu univers de fantasia amb Potter, Hermione i Ron va ser una treva anestesiant per a mi. Vaig devorar els seus set volums i sabia que no em decebria en aquesta nova aventura, la seva “novel·la per a adults”. Qualificatiu qüestionable, ja que també han estat milions els adults que somniaren amb Hogwarts, la capa d’invisibilitat o el Quidditch.
Em va costar entrar en la història, la presentació d'un bon grapat de personatges a l'inici d'una trama interelacionada, coincidint amb una d'aquelles èpoques on t'has d'esforçar una mica a llegir, van fer que durant les primeres pàgines el meu convenciment tremolés una mica, i em va fer por no poder seguir admirant aquesta meravellosa autora.
Però de seguida situes els personatges i et cabusses en les relacions de veïnatge, la política més miserable i les dificultats dels vincles paternofilials. Vas penetrant en la vida de Pagford i els Fields, en la doble moral dels conciutadans de la vila, en el seu cinisme i el comú egoísme i desconcert.
Mentre vèiem com Harry Potter i els seus amics anaven creixent, descobríem una magnífica radiografia sobre la diversitat humana, sobre la gran gama de colors que formem entremig dels extrems blanc i negre. Una literatura intel·ligent, molt agraïda pels joves, per ser tractats com persones intel·ligents a les quals se'ls revela allò que ja intueixen, i és que la vida és molt més complexa que un simple veritat o fals.
Aquí J. K. Rowling fa una passa més enllà, i posa la lupa a la societat anglesa, fent èmfasi en els grisos, en allò que cal corregir, donant tocs de llum que no ens facin perdre l'esperança, fent una excel·lent radiografia de les misèries de l'ésser humà, una fotografia del nostre present més colpidor.
Per tot això, si us agrada la bona lectura, heu de tenir en breu a la vostra tauleta de nit aquest llibre, recordeu, La vacant imprevista.