Ahir
vaig acabar de llegir-me la darrera obra de J.K.Rowling, La vacant
imprevista. Me’l van regalar per Nadal, acabadet de sortir del
forn, però tenia altres lectures sobre la tauleta de nit, i vaig
endarrerir la meva entrada al nou món de la responsable que milions
de nens hagin llegit centenars de pàgines.
No
vaig voler llegir cap referència, no volia que em condicionessin la
lectura. Vaig descobrir J.K.Rowling en un moment dur de la meva vida,
quan la malaltia era molt present, i endinsar-me al seu univers de
fantasia amb Potter, Hermione i Ron va ser una treva anestesiant per
a mi. Vaig devorar els seus set volums i sabia que no em decebria en
aquesta nova aventura, la seva “novel·la per a adults”.
Qualificatiu qüestionable, ja que també han estat milions els
adults que somniaren amb Hogwarts, la capa d’invisibilitat o el
Quidditch.
Em
va costar entrar en la història, la presentació d'un bon grapat de
personatges a l'inici d'una trama interelacionada, coincidint amb una
d'aquelles èpoques on t'has d'esforçar una mica a llegir, van fer
que durant les primeres pàgines el meu convenciment tremolés una
mica, i em va fer por no poder seguir admirant aquesta meravellosa
autora.
Però
de seguida situes els personatges i et cabusses en les relacions de
veïnatge, la política més miserable i les dificultats dels vincles
paternofilials. Vas penetrant en la vida de Pagford i els Fields, en
la doble moral dels conciutadans de la vila, en el seu cinisme i el
comú egoísme i desconcert.
Mentre
vèiem com Harry Potter i els seus amics anaven creixent, descobríem
una magnífica radiografia sobre la diversitat humana, sobre la gran
gama de colors que formem entremig dels extrems blanc i negre. Una
literatura intel·ligent, molt agraïda pels joves, per ser tractats
com persones intel·ligents a les quals se'ls revela allò que ja
intueixen, i és que la vida és molt més complexa que un simple
veritat o fals.
Aquí
J. K. Rowling fa una passa més enllà, i posa la lupa a la societat
anglesa, fent èmfasi en els grisos, en allò que cal corregir,
donant tocs de llum que no ens facin perdre l'esperança, fent una
excel·lent radiografia de les misèries de l'ésser humà, una
fotografia del nostre present més colpidor.
Per
tot això, si us agrada la bona lectura, heu de tenir en breu a la
vostra tauleta de nit aquest llibre, recordeu, La vacant
imprevista.