dimarts, 9 d’abril del 2013

x4

Sé que fa dies que es va fer aquesta iniciativa, però em feia il·lusió participar, encara que fos amb retard. Així doncs, aquí us deixo els meus x4, a veure què us semblen:


COMÈDIA

M'encanta la sèrie The Big Bang Theory, té un humor intel·ligent i freak que no es pot comparar amb cap altra. Modern Family també és un nou format que m'arrenca riallades, a banda de la normalització dels perfils familiars que mostra. No suporto la gent de Muchachada Nui, quan fan monòlegs, encara, quan fan els seus programes, no m'agraden gens. Amb els anuncis en tinc prou per saber que no ho vull veure. He intentat "enganxar-me" a la sèrie How I met your mother perquè hi ha qui me l'ha recomanat, però no li pillo el punt, no entenc el seu èxit.


MÚSICA EN CATALÀ

No m'agraden Mishima, reconec que no els dono massa oportunitats, però l'aura que desprèn el cantant em treu de pollaguera. No entenc l'èxit de Manel, m'agraden, tinc els seus àlbums, però no crec que n'hi hagi per a tant. I entre la música que m'agrada, destaco Roger Mas, un músic excepcional, unes lletres meravelloses, però si no poso que m'encanta és perquè em veig obligada a deixar aquest espai per als empordanesos Sanjosex i Mazoni. Un parell de músics de la Bisbal d'Empordà que amb les seves cançons em poden canviar l'estat d'ànim, això fa d'ells que m'encantin, no hi puc fer més.


CIUTATS VISITADES:

Barcelona és la meva ciutat, i m'encanta, té una llum especial, hi pots resseguir les passes de la història i disposa de meravelloses finestres al mar i a la muntanya. London em va al·lucinar, suposo que tenir a l'imaginari col·lectiu desenes de racons d'aquella ciutat t'ajuda a somniar, tinc pendent tornar i repetir amb més profunditat la visita. Stockholm va ser la ciutat que em va acollir durant el meu erasmus, un punt d'inflexió importantíssim en un paradís d'entorn, ara bé, la llarga estada va ser una mica excessiva degut a la gran diferència cultural. París, senzillament sobrevalorada, no entenc tant d'enrenou, suposo que han disposat d'una de les millors campanyes de màrqueting de la història. En darrer terme, a Madrid li dec una nova visita, no em va agradar i crec que es mereix una nova oportunitat. 


SÈRIES FENOMEN:
Com veieu, les sèries són un producte que m'agrada molt. Ara no tinc tant de temps per dedicar-hi, però les diverses opcions existents i l'emissió recurrent de les mateixes em permeten que en pugui seguir algunes. En aquest cas destaco dues sèries que m'encanten per motius diversos, que donen un producte d'una gran qualitat. En ambdós casos, tant en The game of thrones com en Gilmore Girls, ens endinsem en mons que ens permeten desconnectar, la primera a través de la imaginació, la segona a través d'un poblet idílic on m'encantaria poder viure-hi. Però aquestes dues sèries tenen un plus emocional que les fa molt especials, Gilrmore Girls la relaciono amb la meva Baldufa, ja que durant el final de l'embaràs i la lactància vaig devorar-la. I The Game of Thrones la relaciono amb el nino, ja que mentre estava ingressat per varicel·la amb pocs dies de vida, el meu germà ens va deixar la sèrie i el seu ordinador perquè ens poguéssim entretenir en aquella llarga estada hospitalària.
Grey's Anatomy és una d'aquelles sèries que m'agraden, tot i que des que sóc mare hi ha determinades escenes que sóc incapaç de suportar-les, és una sèrie que ha sabut evolucionar d'una forma excel·lent. No m'agrada The walking dead, no entenc l'afició de la gent als zombies, els esperits i espcímens similars, no m'agraden els productes de ficció de por. I pel que fa a Sex in NY, no entenc el seu èxit. Dones alliberades? Pel poc que he vist, veig dones consumistes desesperades per trobar l'home de la seva vida!


LA BALDUFA

Com aquest bloc tracta sobre tot allò que em vincula amb la meva maternitat, creia necessari incloure els meus vailets. En primer lloc, els x4 de la meva baldufa, a la qual li encanten els treballs manuals, es passa llargues estones a la seva taula dibuixant, enganxant gomets, fent plastilina... A la meva nina també li agrada molt la piscina, amb només 4 anys té un gran domini, i pot nedar petites estones sense cap suport. Pel que fa a les nines... li agraden, hi juga, però la il·lusió que li fan quan les demana o les rep no és proporcional al temps que hi dedica. I pel que fa a allò que no li agrada, doncs ho resumeix aquella famosa frase "M'avorreixo!"


EL NINO

Al meu nino li agrada molt el Mic, és veure'l i quedar-se'l mirant fixament, però si hi ha una cosa que li encanta és el seu caminador. Des que ens el van deixar fa unes setmanes, no para d'anar amunt i avall, se sent lliure i autònom, i és el més feliç del món. I si hi ha una cosa que no li agrada és que el moquin, al pobre se li queda el nas vermell i s'enfada, però no és plan que vagi amb els mocs penjant! I pel que fa a la fotografia sobre què està sobrevalorat, he posat biberons, però en realitat és el pit -però com no m'agrada publicar fotos personals, he pensat que així quedaria més mono, no era qüestió de penjar la foto d'un altre nadó!-, ja que el meu nino als set mesos va decidir que ja en tenia prou, que amb el biberó s'anava més per feina.  

Nota 1: Totes les imatges estan extretes de google. Com podíem viure sense ell?
Nota 2: Estic molt orgullosa del muntatge, mai havia fet res per l'estil, de manera que també m'ha costat un sobre-esforç que ha contribuït en el retard d'aquesta publicació.
Nota 3: Gràcies per llegir-ho tot, volia afegir més categories, però quan he vist l'extensió de tot allò que portava escrit... he pensat que no era qüestió de torturar-vos.