dilluns, 30 de setembre de 2013

Passió pel cinema

El cinema és una de les meves passions, considero que no hi entenc massa, no sóc cap Gorina ni cap Figueras, sobretot pel que fa als clàssics. Però quan parlo amb la gent del meu entorn diuen que domino la temàtica. 

He decidit parlar més sovint d’allò que m’apassiona –a veure si així també sóc més disciplinada amb el bloc-, perquè com a mares hem de trobar els nostres espais, i també compartir allò que ens agrada amb la nostra mainada. Així ho va fer la meva mare, apassionada del cinema i gran coneixedora del setè art. Quan era adolescent enllaçava pel·lícules gràcies a les sessions dobles, en aquell enyorat “Cine Plaza” de Castelldefels, i ara el seu hobby s’ha transmès fins a la néta.  

Sí, sí, la meva baldufa comparteix passió, perquè des que la vam dur al cinema fa dos anys llargs, devora pel·lícula rere pel·lícula. Aquest estiu, hem vist Èpic, un film fantàstic. Unes il·lustracions precioses, plenes de colors i detalls, que ens expliquen una història d’amistat i ecologisme. Amb un final que no us avançaré, perquè no vull fer Spoiler, però em va encantar.



El cinema és una gran eina de pedagogia. Tot i que també té el seu risc, perquè durant molts anys s’han transmès valors molt qüestionables als nostres infants, de fet, encara se’n transmeten. Però Pixar és una gran esperança, i altres productores no tant conegudes, també. Malauradament, allò que més coneix el gran públic és Disney, i els valors femenins encara fan molt de mal. Les nostres nenes volen ser princeses roses que esperen el seu príncep blau. 

Com deia, per sort, les coses van canviant, i comencen a treure el cap protagonistes com Mèrida (Brave) o M.K. (Èpic).