Aquesta setmana hem celebrat els cinc anyets de la baldufa, és a dir, fa cinc anys que sóc mare! Ma mare sempre em deia "ya verás cuando seas madre!"... i tenia més raó que una santa! Quan ets mare tot canvia, relativitzes les coses, descobreixes una manera d'estimar tan intensa que ets incapaç de descriure, aprecies tot el que han fet els teus progenitors per tu, redescobreixes el món a través dels ulls de la teva mainada...
I tot això ja fa cinc anys que ho faig! Amb la companyia d'un home que no podia haver triat millor com a pare dels meus fills. Amb ell comparteixo la millor experiència que la vida m'ha brindat, i puc exercir-la en plenitud perquè m'acompanya en tot aquest procés.
Tot i així, el ritme que portem sovint no ens permet aturar-nos tant com voldríem, per això l'aniversari dels meus fills és sagrat. És un dia en que paro màquines i els dedico tot el meu temps, imaginació i treball. Amb el nino encara no he arribat al màxim nivell, perquè tot just ha fet un anyet i només era conscient que aquell dia passava alguna cosa estranya.
Per a la baldufa he mirat d'aprendre cada any de l'any anterior i fer allò que crec que més il·lusió li pot fer. Enguany hem fet una festa amb decoració de les Monster High, berenar absolutament casolà i un regal a cada assistent. Anem a pams, i a veure si a vosaltres us pot servir d'inspiració.
La festa l'hem fet en un espai a l'aire lliure, però tancat, per tal de poder estar tranquils, amb la mainada controlada, però no acabar amb el cap com un timbal, aprofitant que és estiu. El pati el vam decorar amb motius de les Monster High i la cara de la baldufa en veure la decoració va ser un autèntic regal.
Nota: En breu posaré la fotografia original
L'any passat em vaig liar a fer entrepans i altres coses -amb la col·laboració de la família-, i va sobrar menjar i molta beguda. Aquest cop hem ajustat molt més les quantitats de tot i he decidit eliminar els entrepans. Tal i com veieu a la imatge vaig fer pa de pessic, pa de motlle i pa de nous acompanyat per xocolatines i galetes de mantega*. Com a pastís vaig fer brownie, que resulta la mar de pràctic perquè ja ho tens tot talladet i és molt fàcil de repartir.
A més a més, vaig doblar la quantitat de pinxos de fruita de l'any passat, ja que va ser allò que millor es va menjar. Un altre cop no ha quedat ni un bocinet de síndria. Amb la calor a la gent li ve molt de gust i és un missatge per als nens en favor del menjar sa.
Fa un any vaig llegir aquest post, d'un bloc que m'agrada molt, i em va semblar una gran idea! Amb la baldufa ja vaig utilitzar algun pot per guardar-hi joguines petites i dur-la a sobre perquè s'entretingués allà on anéssim, però tot i que no m'agradava anar amb la imatge de la marca de llet, no se'm va acudir com podia decorar-la.
Gràcies al post vaig descobrir una fantàstica manera d'aprofitar els pots, i els vaig anar guardant, fins que se'm va acudir que per a la festa d'aniversari, enlloc de guardar les llaminadures en una paperina de plàstic, les podia guardar en una llauna i fer un petit regal als assistents. Estic molt contenta del resultat, sobretot perquè als nens i nenes i mames i papes els va agradar molt, que és del que es tractava!
Per últim, ho vam arrodonir tot fent activitats amb els amiguets i amiguetes de la meva filla. Mentre anaven arribant els vaig anar pintant la cara. De papallona, de princesa, de lleó, de tortuga ninja i amb una aranya -ja que el dibuix no és el meu fort i l'Spiderman sóc incapaç de fer-lo.
Un cop maquillats tots els que volien, vam fer tres proves que havien de superar per poder rebre el seu regalet. La primera va consistir en mossegar una poma sense les mans, la segona en una cursa de relleus amb culleres i ous de plàstic a la boca, i la tercera en passar-se globus d'aigua. Cap de les proves s'havia de guanyar, la gràcia era fer-ho i riure, sobretot les mames mirant els seus nens xalant d'allò més. I, la prova dels globus d'aigua va acabar amb una guerra de globus, tal i com estava perfectament planificat.
En resum, una festa on tothom s'ho va passar molt bé, i nosaltres vam quedar rostits, però immensament feliços!
*Nota: més endavant penjaré les receptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada